Declaració de Lluita de Classes arran de la convocatòria del referèndum per l’1 d’octubre

El govern de la Generalitat ha anunciat la convocatoria d’un referèndum pel dia 1 d'octubre del 2017 amb la pregunta «Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república?».. Gairebé un 75% de la població de Catalunya està a favor de que es convoqui un referèndum, que per altra banda és un dret democràtic bàsic. Mentrestant el govern del PP s’hi nega en rodó i utilitza tot el pes legal de l’Estat per impedir-l’ho, mantenint-se en el mantra franquista "d'Espanya, una, gran i lliure." Davant d’aquesta situació només es pot exercir el dret d’autodeterminació trencant els estrets límits de la legalitat del règim del 78. 

Davant de la repressió de l'Estat estarem sempre al costat dels que defensen l'exercici del dret a decidir.

Per tant, com a Lluita de Classes volem expressar el nostre suport incondicional a la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació.Ara bé, el suport a la convocatòria no implica cap acceptació de les polítiques anti-obreres del govern de JxS, encapçalat pel PDeCAT.

Perquè el PDeCAT recolza el Procés?

És necessari deixar ben clar que el PDECAT no té cap intenció de portar el referèndum a les seves últimes conseqüències. Ningú es creu que Puigdemont davant de la repressió de l'estat estigui disposat a cridar a la desobediència activa i a la lluita revolucionària. El partit de la dreta catalana necessita estirar al màxim el "Procés" per intentar tapar la veritat: el govern de JxS continua en la línia dels governs anteriors de retallades massives exigides per la burgesia que representa CDC.

CiU i després el PDeCat ha intentat desesperadament arribar a un acord, però el PP no els ofereix res. El pla original és presentar-se com víctimes davant la població de Catalunya: "ho hem intentat, però no ha pogut ser; tornem a la via autonomista, però no ha estat culpa nostra".Han insistit que no hi haurà una declaració unilateral d'independència i finalment han decidit convocar una consulta.El problema per a ells és la pressió d'ERC i la CUP que han sacrificat el seu programa social en nom del "bloc nacional" i per tant baixar el carro ara els faria aparèixer com a traïdors.

El PDECAT aprofita cínicament del clam sobiranista per arribar, tard o d'hora, a un acord amb els seus germans de classe de l'estat espanyol. Els fets ho demostren clarament, com quan la seva abstenció va permetre al PP, i a la seva crossa de Cs, aprovar el decret de l'estiba. A canvi que el PP mirés a l'altra banda pels casos de corrupció que sacsegen l'antiga Convergència ha venut els drets dels treballadors portuaris. Això diu molt de quins interessos de classe defensen.

La postura de Catalunya en Comú

No compartim en absolut la postura adoptada per la nova formació "Catalunya En Comú" de rebuig a la convocatòria del 1-O. La cúpula del partit justifica no recolzar el referèndum per la seva unilateralitat i defensa un "referèndum de veritat, pactat i amb garanties internacionals". Cal parar un minut per reflexionar que signifiquen al 2017 aquestes dues característiques, "pactat" i "amb reconeixemnt internacional":

- Perquè pugui ser pactat es necessita un govern i un estat disposats a admetre la consulta i per tant, reconèixer el poble català com a subjecte sobirà. Al dia d'avui és evident que el PP no acceptarà mai la celebració d'una consulta legal perquè contraria el principi reaccionari del règim del 78 de la unitat indivisible de l'estat espanyol.

- "Amb reconeixement internacional" significa tenir la il·lusió que unes institucions capitalistes, que tenen al govern espanyol com a interlocutor comercial volen, per "amor a la democràcia", anar en contra d'un estat membre. De debò pensem que unes institucions que no han sigut elegides per ningú i que no son res més que clubs capitalistes per difondre els dictàmens de la burgesia internacional, volen "defensar la sobirania d'un poble"? No ens recordem pas del que ha passat a Grècia?

La Postura de Podem

Podem Catalunya, que va decidir finalment no participar a Catalunya en Comú, va celebrar un debat intern sobre quina postura adoptar que va culminar en una votació dels cercles morats. L'opció guanyadora va ser la línia proposada per Pablo Iglesias i adoptada també per Albano Dante de recolzar la convocatòria "com a mobilització popular sense caràcter vinculant", per un 35%. El suport a la convocatòria com a referèndum vinculant va rebre un 29% dels vots mentre que el rebuig a la consulta un 28%. Per tant una majoria del 64% dels militants dona suport d'alguna manera a la convocatòria. Pensem que la postura de Podem és més correcta que la de Catalunya en Comú i reflexa el desig de fraternitat de la classe treballadora catalana. Però es queda curta en el moment que reitera que la consulta hauria de ser legal i pactada quan ja s’ha demostrat que això és, ara per ara, impossible.

La postura dels revolucionaris

Pels marxistes el dret a l'autodeterminació és un dret fonamental dels pobles, que tenen el dretd’exercir-lo fins les seves últimes conseqüències. Donarem suport a la convocatòria però sabem que el veritable dret a decidir no vindrà mai de la mà de la burgesia catalana i del seu partit, el PDECAT. El capitalisme espanyol i català no acceptaran mai l’expressió del dret a decidir. Donat que la burgesia espanyola utilitzarà tot l'aparat repressiu de l'estat per aixafar qualsevol intent de celebrar un referèndum i que el govern de JxS no està disposat a trencar amb el règim, com es podria organitzar un referèndum veritablement vinculant?

Pensem que això passa per entendre quina força social podria garantir-ne el caràcter vinculant: aquesta força és la classe treballadora. La pregunta per tant és: com es conquista la classe treballadora catalana i de tot l'estat a la necessitat de celebrar un referèndum revolucionari? Certament no amb la política anti-obrera de JxS que deixa entendre que una suposada república catalana no deixaria de ser capitalista i corrupta. Per animar la mobilització del poble treballador s'ha de lligar el referèndum a un programa radical per decidir-ho tot, acabar amb l'austeritat, les retallades i finalment amb el règim del 78 i amb la dictadura del capital, tant a Catalunya com a Espanya.

Nosaltres estem a favor d’una República Catalana, però pensem que l'única manera de conquistar-la és lluitar per una República Socialista que formi part en peu d'igualtat d'una federació socialista ibèrica.