El dimecres 27 de desembre els companys Oriol Ciurana i Marta Llorens van ser arrestats per negar-se a declarar davant del jutjat d’instrucció número 2 de Reus. Han estat imputats per “delictes d’odi” en una causa impulsada per la policia nacional i Ciutadans. Se’ls acusa de signar una declaració arran d’un ple municipal per la retirada de les forces policial que l’1-O van colpejar els veïns i veïnes i van sembrar el pànic arreu el Camp de Tarragona, i pel seu presumpte paper en les mobilitzacions contra la presència dels agents els dies successius al referèndum.
Aquestes protestes massives van resultar en la sortida dels agents de l’hotel Gaudí de Reus, i es van produir també en altres localitats com a Calella, on va haver càrregues molt violentes davant l’hotel on s’allotjava la Guàrdia Civil. S’investiga també per aquest suposat delicte a tretze càrrecs de l’ajuntament (inclòs l’alcalde), alguns dels quals ja han anat a declarar. Delirantment, el jutge cerca imputar els bombers que van formar piquets a Reus el dia del referèndum i en les manifestacions dels dies següents. Fins ara, només els regidors de la CUP s’han negat a presentar-s’hi, i la companya Mariona Cuadra, que ha estat citada, podria ser arrestada també. Molt valentament Oriol i Marta van rebutjar dues vegades les citacions del jutjat, car no reconeixen la legitimitat de l’Estat espanyol, i han estat portats forçosament davant del jutge. Tot i així, els companys s’han negat a declarar, i han estat posats en llibertat aquest matí. Durant el seu arrest han rebut l’escalf de milers de persones a Reus i arreu que s’han concentrat al centre de la ciutat i als jutjats per mostrar el seu suport.
Aquestes detencions s’emmarquen dins d’una veritable caça de bruixes que previsiblement, després de la nova victòria de les forces sobiranistes a les urnes i el col·lapse del PP, s’intensificarà, car l’Estat espanyol només pot governar Catalunya amb mètodes autoritaris i bonapartistes. A més, la manca de suport del PP el porta vers una dinàmica de competència partidista amb Ciutadans sobre bases purament xovinistes i reaccionàries.
L’atestat de la Guàrdia Civil que assenyala 31 dirigents independentistes i federalistes és un símptoma d’aquestes tendències. Les imputacions d’aquestes setmanes es produeixen sota acusacions ridícules i incoherents fins i tot des del punt de vista de la legalitat burgesa espanyola, com els “delictes d’odi” per signar una declaració i participar en manifestacions (per protestar contra una violència policial sense precedents); o el greu delicte de “rebel·lió”, tret del codi penal franquista i que, en qualsevol cas, és aplicable només a casos de violència, que no s’ha produït en cap moment a Catalunya (per banda del sobiranisme, clar, per banda de l’Estat i l’unionisme n’hem vist gaire).
Contra aquest allau repressiu, hem de mobilitzar-nos amb més força que mai, protegint els imputats, exigint el retorn dels exiliats i organitzant-nos per fer-lo possible, i rebutjant la legalitat de l’Estat del 78. Seria convenient organitzar una gran marxa per exigir que els diputats perseguits puguin rebre les seves actes parlamentàries i fer efectius els resultats de les eleccions del 21D, fins i tot anant a la frontera per rebre els exiliats i evitar córrer les llistes, que seria una capitulació vers l’Estat.
Hem d’apel·lar amb més resolució al nostre aliat natural, l’esquerra i el moviment obrer de la resta de l’Estat, que també ha patit la repressió els últims anys: Alfon, Bódalo, Cassandra, Alfredo, els nois d’Altsasu, els raperos de La Insurgencia, etc. I com deien els companys i les companyes de la CUP de Reus arran les últimes detencions, cal prendre el moviment contra la repressió per passar a l’ofensiva per la república de l’1-O. Aquesta no es conquerirà amb maniobres institucionals i negociacions: és una tasca revolucionària que es guanyarà als barris, a les places i als llocs de treball, i que només l’esquerra combativa pot encapçalar amb organització, agitació i un programa independent i de classe i una estratègia de poder.